Back Spolčení hlupců Czech Die Verschwörung der Idioten German A Confederacy of Dunces English La conjura de los necios Spanish Ergelen batzarra Basque اتحادیه ابلهان Persian La Conjuration des imbéciles French A conxura dos necios Galician Una banda di idioti Italian რეგვენების შეთქმულება Georgian
(en) A Confederacy of Dunces  | |
|---|---|
| Tipus | obra escrita |
| Fitxa | |
| Autor | John Kennedy Toole |
| Llengua | anglès |
| Publicació | Estats Units d'Amèrica, 1980 |
| Editorial | Universitat Estatal de Louisiana |
| Dades i xifres | |
| Gènere | tragicomèdia i novel·la còmica |
| Personatges | |
| Lloc de la narració | Nova Orleans |
| Premis | |
| Premis | Premi Pulitzer d'Obres de Ficció (1981) |
| Sèrie | |
 | |
Una conxorxa d'enzes (A Confederacy of Dunces, en anglès), també publicada en català com Una conxorxa d'enzes (1997, traducció de Ma. Antònia Oliver) o Una confabulació d'imbècils (2015, traducció de Xavier Pàmies que adduí problemes de comprensió de l'anterior títol)),[1] és una novel·la de John Kennedy Toole publicada pòstumament l'any 1980 i guardonada amb el premi Pulitzer l'any 1981.
El títol és una referència a una cita d'un dels clàssics de la sàtira, Jonathan Swift: "Quan un veritable geni apareix en el món, el reconeixereu per aquest signe: tots els necis es conjuren contra ell".
Escrita l'any 1962, mentre feia el servei militar a Puerto Rico, narra les peripècies d'Ignatius J. Reilly, un personatge excèntric a la recerca de treball per pagar un deute, a la vegada que s'embarca en una sèrie d'estrambòtiques aventures amb l'objectiu de rivalitzar amb la seva amiga Myrna Minkoff en el terreny de l'agitació social.
John Kennedy Toole mai no va veure publicada la seva obra en vida. Sembla que va enviar l'original de la novel·la a unes quantes editorials, i totes la van rebutjar. En una d'elles, l'editorial Simon and Schuster, es van entusiasmar pel llibre en un principi, però finalment el van rebutjar amb el motiu que era un llibre que no tractava de res en concret. Poc temps després, l'autor es va suïcidar.
La seva mare va trobar el manuscrit uns anys després i el va tornar a presentar a unes quantes editorials, que el van tornar a rebutjar. Com que pensava que la novel·la tenia una qualitat notable, va contactar l'escriptor Walker Percy perquè aconseguís publicar-la. Percy, tal com comenta al pròleg del llibre, va refusar en un primer moment llegir-la, però quan ho va fer, va quedar sorprés que la novel·la fos tan bona.
La novel·la va rebre el premi Pulitzer, i fou un èxit editorial, apareixent a la llista de llibres més venuts de molt països.
- ↑ «Ni 'conxorxa' ni 'enzes'». El Periódico, 20-05-2015.